Ahir vàrem arribar.
Pel moment, només unes fotos de la Plaça Roja.
El nostre hoste, en Carles, ens ha dut a la Plaça Roja. Visita de primer dia. Les seves condicions de guia turístic són com el bon vi: han millorat, partint d’una base excel·lent. De la seva amabilitat i bondat no cal que us en parli. Oi?
Vivim a casa d'en Carles. Un bloc de pisos de l’època Kruschef quin exterior i parts comunes està força deteriorat. Els pisos eren de l’estat i eren administrats i mantinguts per l’estat. L’estat va donar els pisos a la gent que hi habitava després de 1991. Ara sembla regnar l’ individualisme més salvatge. Com a Sabadell: cadascú va per ell. Si recullo informació sobre això ja us en parlaré. Em sembla interessant. El pis d’en Carles, però, de dins, és espaiós, amb llum per totes bandes, simpàtic i acollidor. Com la persona que hi habita. La casa està al barri de Krasnaia Priesnia, que es va destacar en la revolució de 1905. de fet l’estació del metro està dedicada a aquests esdeveniments.
Estem a prop de l’edifici del govern, que en 1993 era l’edifici de la Duma. Aquell any hi van morir centenars de persones quan esclatà un conflicte entre poder executiu i poder legislatiu, a l’època de Ielsin. Les masses congregades a la crida del parlament foren massacrades. Existeix un monument popular, ja en mostraré les fotos un altre dia.
A part de les fotos turístiques, poso una foto al·lucinant. Davant de la porta de la Resurrecció, hi ha el quilòmetre zero. És tradicional que la gent hi tiri monedes com a la fontana de Trevi o llocs així. Doncs bé, hi ha una sèrie de velletes que es dediquen a recollir-les de seguida que cauen al terra. Una forma de redistribució de la renda ben patètica, no?
Última cosa per ara: Hi ha gent que es disfressa de personatges històrics per a que la gent els hi faci fotos: predominen els Stalins, els Lenins i, darrerament els Nicolás II.
Mireu Lenin i NicolásII segon departint entre ells amablement i compartint la propina del turista. Uf!!!
